Work and live - Belgium

Aquest document pretén servir de guia, ajuda o orientació per aquelles persones que es plantegin tenir una experiència professional a Bèlgica.

Es tracten algunes de les particularitats o peculiaritats pròpies d’aquest país com el sistema de vacances, possibles tipus de contractes laborals, aspectes a tenir en compte al canviar de feina, llogar un pis...

Esperem que sigui d’utilitat per aquelles persones que considerin aquest país com a possible destinació.

Idiomes

A Bèlgica els idiomes oficials són el neerlandès, el francès, i l’alemany en una àrea molt petita.

L’ús dels idiomes està molt marcat per regions. La part nord de Bèlgica parla majoritàriament el neerlandès, la part sud parla majoritàriament el francès, i la regió de Brussel·les és bilingüe encara que l’ idioma més habitual és el francès. Aquesta diferenciació es pot distingir en els cartells i indicacions del metro, carreteres, carrers, transport públic… on es pot veure un o els dos idiomes.

L’ idioma en que seràs atès preferentment a les administracions públiques acostuma a ser l’habitual de la regió, tot i que en la regió de Brussel·les i en la majoria dels casos, no acostumen a tenir problemes per atendre en anglès. Moltes webs de bancs i serveis (com webs per cercar pis) també estan en anglès.

No tots els habitants de Bèlgica parlen els dos idiomes oficials principals, i és un fet força comú sentir parlar l’anglès entre ells mateixos. Aquest és un motiu pel qual ells consideren l’anglès un idioma molt important i pràcticament tothom el parla.

Pel que fa a l’àmbit professional, en entorns d’enginyeria i TI, l’anglès acostuma a ser l’ idioma principal. Per tant, no només és possible trobar feina parlant només anglès, si no que és un requeriment. Ara bé, això no vol dir que algunes empreses demanin com a punt de partida un dels dos idiomes oficials a més de l’anglès, i en ocasions prioritzin el candidat que parla l’ idioma de la regió on està ubicada l’empresa. Per tant, parlar francès o neerlandès és un molt bon plus.

Per altra banda, i basat en experiència personal, s’aprecia molt que estiguis fent classes d’un dels idiomes oficials i que tinguis interès per aprendre’l.

A la regió de Brussel·les, i de cara a feines que requereixen tracte amb el públic (comercials, sector sanitari) es demana que és parlin i s’entenguin els dos com a primera opció, o com a mínim que se’n parli un (principalment el francès) i que se n’entengui un altre (principalment neerlandès) com a segona opció. Cal remarcar que el neerlandès està cobrant cada vegada més importància.

A la regió nord la cosa canvia. Es demana el neerlandès i el francès no és una prioritat (no cal ni entendre’l) i l’anglès és el segon per ordre d’importància. Per feines de TI sí que es pot trobar feina només amb l’anglès.

Immigració a Brussel·les

Remarcar que el que es comenta en aquest apartat està basat en experiències i percepcions personals, cadascú pot tenir la seva pròpia percepció o experiència.

Brussel·les és una ciutat molt multicultural, acostumada a la immigració i a acollir persones de tot arreu del món. Això és així, en part, gràcies a la gran quantitat de personal polític desplaçat. Per altra banda, és una regió del país que sempre ha tingut molta immigració de tot arreu del món, i hi ha molta gent que és belga però de pares no belgues (segones i terceres generacions). Per tant, el tracte del belga no acostuma a ser recelós de la immigració. De fet, acostumen ser cordials i correctes, molt correctes.

Pel que fa a les administracions, de cara a inscriure’s, llogar un pis, o fer tràmits, tampoc acostuma a haver-hi cap tracte de menyspreu ni falta de respecte a l’immigrant.

Pel cas concret del lloguer del pis, evidentment és necessari tenir un contacte laboral i uns ingressos suficients pel pis que es vol llogar. Com a tot arreu, pot ser que hi hagi persones que prioritzin algú local que de fora (fins i tot immigrants que ara són propietaris), però sempre hi ha molt moviment a la ciutat, i gairebé tothom que te algun pis de lloguer, tard o d’hora, haurà de o haurà hagut de llogar el pis a algun immigrant.

Tenint en compte les característiques bàsiques que s’expliquen en l’apartat cerca de pis de lloguer, la facilitat per trobar pis no canvia gaire entre locals i immigrants.

Vacances laborals

El primer any no tindràs vacances. Tal qual sona. Això és així per que les vacances es comptabilitzen a any vençut. Per tant, quan vols agafar-te vacances, sempre es calcula respecte l’any anterior treballat a Bèlgica.

No es tracte de cap tracte diferent per les persones nouvingudes. Això afecta tant als immigrants que treballen per primera vegada a Bèlgica com als belgues que s’incorporen a la seva primera feina.

Més avall en aquest mateix article descrivim dues maneres de compensar aquesta mancança de vacances el primer any: el sistema europeu de vacances i el “congé-education”. Tot i així hi ha alguns detalls més que val la pena de conèixer.

La part positiva d’aquest sistema de còmput de vacances és que quan canvies de feina, les vacances no es perden encara que no les hagis gaudit. En resum, te’n pots anar d’una feina sense fer vacances i fer-les a la teva nova feina (com si s’exportessin d’una feina a una altra).

Com a conseqüència d’aquest sistema de còmput, compte en gastar-se la liquidació d’una empresa quan acabis, part de la liquidació poden ser les vacances no consumides que podries haver d’ingressar a la empresa on vagis a treballar.

Durant el primer any, sí que es poden gaudir d’alguns dies que es consideren festius nacionals que “cauen” en dissabte o diumenge. Per exemple, si el dia de Nadal cau en diumenge, tothom pot posar-se un dia més de vacances durant l’any en curs, i això no afecta a les persones que treballen per primera vegada. Això vol dir que durant el primer any podràs gaudir de festius que cauen en dissabte o diumenge.

No és gaire habitual, però algunes empreses paguen compensacions de la seva butxaca per que les persones que treballen per primera vegada tinguin dret a alguns dies de vacances més enllà dels festius nacionals que cauen en cap de setmana. Si l’empresa té aquesta política i saben que és la primera vegada que treballes a Bèlgica, probablement ho comentaran en el moment de fer l’oferta.

Lamentablement però, la majoria d’empreses no acostuma a explicar aquest sistema de còmput vacacional quan contracten algú de fora, i la majoria de nouvinguts s’assabenten quan ja porten unes setmanes treballant... amb la corresponent frustració.

Sistema europeu de vacances

El sistema europeu es va pensar per cobrir la mancança de vacances el primer any. Permet fer vacances de manera proporcional a l’any vigent, però aquestes vacances es descomptaran de la primera paga extra de l’any següent.

Podràs fer tantes vacances com aquelles que es puguin deduir de la teva paga extraordinària, i la paga es calcula en funció del temps treballat l’any anterior. Per tant, l’ import de la paga i els dies que es poden descomptar dependran de la data d’incorporació. Com més propera al Gener sigui la teva incorporació, a més diners tindràs dret per la paga extra de l’any següent, i més dies de vacances et podràs descomptar d’aquesta paga.

Bàsicament el sistema és el mateix: oficialment no tens vacances, però et donen la possibilitat de pagar-les de la teva butxaca.

Cal mirar en el contracte que tinguis contemplades 13,9 pagues. Si no tens pagues extres en el teu contracte o oferta, el sistema podria no ser aplicable.

Congé éducation (vacances educacionals)

Habitualment aquesta pràctica és acceptada i especialment durant el primer any, però sí que és veritat que hi ha persones que han tingut problemes a la seva empresa per que no els hi han volgut acceptar.

Les persones que cursen estudis oficials a Bèlgica tenen dret a una compensació de fins a deu dies per any, sempre que tinguin una assistència mínima del 90% de les classes impartides (atenció al detall d’impartides, més endavant ho expliquem).

L’escola oficial d’idiomes es considera un estudi oficial, per tant et pots demanar Congé éducational si et pots inscriure a l’escola d’idiomes. És possible, tot i que no ho sabem de manera segura, que es permeti aquest tràmit en algunes acadèmies d’idiomes privades.

Compte amb el percentatge d’assistència. Es requereix un mínim d’un 90% de les classes cursades, per tant, si el professor es posa malalt i s’anul·len classes, les classes anul·lades no es compten com classes no assistides (per suposat, no és culpa de l’alumne) però tampoc es compten com a cursades. Per tant, fent números molt bàsics, un 10% de 20 classes vol dir que pots deixar d’assistir a dues classes. Però si després de no assistir a dues classes, el professor es posa malalt i se n’anul·len dues, el 10% de 18 classes és 1,8, per tant perdries el dret al congé i hauries de pagar els dies de congé utilitzats de la teva butxaca.

L’alumne ha de signar cada dia quan va a classe i justificar totes les absències encara que siguin per causes mèdiques amb un justificant de metge. Si per motius de feina no es pot assistir, farà falta una carta de la feina. Òbviament, les absències justificades no compten com absència.

El congé es pot demanar un cop a l’any passats uns dies de l’inici del curs, i els dies de vacances s’han d’agafar durant el transcurs del curs acadèmic en el que t’has matriculat. Per tant, sabent que els cursos són semestrals, si es demana el congé en la matrícula del curs que va des del setembre fins al gener, es podran consumir els dies en aquest període.

Desconeixem amb tota seguretat si un cop sol·licitat el congé educacional per un semestre, es pot sol·licitar novament pel següent semestre i utilitzar els dies restants. Si estàs interessat en utilitzar una part del congé en un semestre i una altra part al semestre següent, pot ser que sigui possible, però no ho sabem amb tota seguretat. El millor és preguntar a la secretaria de l’acadèmia i corroborar-ho al departament de recursos humans de l’empresa.

Per inscriure’s als cursos cal tenir en compte que acostumen a anar de Setembre a principis de Gener, i de Febrer fins a finals de Juny. Només es pot fer la matrícula dues vegades l’any, una per incorporar-se al setembre i una altra per incorporar-se al gener/febrer. Cada escola te els seus dies concrets de matrícula i calendari de cursos, i és recomanable informar-se amb antelació.

Habitualment cada maison comunale (ajuntament) te la seva escola oficial d’idiomes, i cada ciutat te la seva densitat de població, per tant la disponibilitat de places i el preu dels cursos pot variar depenent de cada municipi (no tota l’àrea metropolitana de Brussel·les és Brussel·les).

Els cursos acostumen a ser de dos dies a la setmana i tres hores per dia. És possible inscriure’s a una escola d’una altra ciutat, tot i que desconeixem si hi ha alguna dificultat, s’ha de fer algun tràmit addicional a la inscripció, i si totes les escoles accepten alumnes d’altres municipis. El preu també depèn de cada ajuntament i escola, però pot rondar per uns 150 euros anuals (no acostuma a ser massa car).

Tipus de contractes laborals

Contracte internacional

Si treballes a Bèlgica per primera vegada és probable que l’empresa et faci un contracte internacional. Aquest contracte només és possible la primera vegada que s’arriba a Bèlgica i durant un cert nombre d’anys. Té certes avantatges fiscals, però la declaració d’hisenda és complexa i les empreses proporcionen una gestoria per fer la declaració al treballador.

Per confeccionar aquesta declaració s’ha d’indicar quins dies s’ha estat fora del territori belga, tant per raons personals com professionals, ja que aquests dies no són tinguts en compte de cara a pagar impostos. Dit d’una altra manera: no es paguen impostos pels dies que s’ha estat fora de Bèlgica. Cal recordar que s’ha de guardar justificant o proves que certifiquin que no has estat a Bèlgica durant els períodes declarats (peatges, bitllets d’avió o tren, etc.).

La retenció total acostuma a ser menor. El net mensual és una mica superior per que hi ha menys retenció, però cal saber que si no has estat prou temps fora del país, aquests diners no retinguts s’hauran de pagar en el moment de fer la declaració d’impostos. Si la teva intenció és establir-te a Bèlgica de manera estable, cal tenir en compte que (probablement) la declaració d’hisenda et sortirà a pagar força diners. Si tens previst viatjar molt sovint i llargs períodes de temps (passaràs més de dos mesos a l’any fora del país) podria sortir-te una declaració favorable.

Compte al canviar de feina a Bèlgica si es te aquest contracte. Per més informació, consulta l’apartat canvi de feina.

Contracte nacional

No té gaires particularitats més enllà de que la declaració és més senzilla que amb el contracte internacional que te en compte paràmetres com els dies que has estat fora del país.

La retenció d’impostos és superior al internacional, i si tens previst establir-te a llarg termini, tard o d’hora hauràs de passar a aquest tipus de contracte.

Algunes particularitats

A Bèlgica es paguen molts impostos, per tant és normal que algunes empreses donin certs beneficis en lloc de pagar-ho tot en efectiu, i així no tenir tanta retenció. No et sorprenguis si et trobes amb xecs restaurant, eco-xecs, o fins i tot cotxe d’empresa (en alguns casos amb certa benzina inclosa).

Tots aquests beneficis poden ser d’utilitat i depenent de quines són les teves prioritats pot sortir a compte. Per exemple, si tens idea de tenir cotxe i l’empresa ho ofereix, gairebé sempre surt més a compte que te’l posi l’empresa, que no comprar-te’l pel teu compte i tenir més remuneració econòmica. Compte amb les condicions del contracte de rènting, i si l’empresa et permet agafar un cotxe nou o un cotxe dels que tingui disponible en estoc (hi ha empreses que tenen estocs de cotxes pels seus treballadors). També hi ha empreses que ofereixen cotxe, però no el pots agafar nou fins que tinguis certa antiguitat.

Canvi de feina

Si canvies de feina per primera vegada i tens un contracte internacional, el següent contracte haurà de ser nacional i tindràs més retencions. Per tant, amb el mateix salari brut podries ingressar menys. Hi ha eines de simulació de salaris i és convenient estar segur de la remuneració que et quedarà després d’impostos amb el contracte nacional.

El ritme per trobar una nova feina a Bèlgica és lent. Des de que s’envia el currículum fins que s’arriba a la primera entrevista poden passar varies setmanes. Al principi pot ser una mica frustrant, però és normal. De totes maneres, com sempre i a tot arreu, si es vol canviar de feina és recomanable enviar més d’un currículum.

És força freqüent signar el contracte amb molta antelació. De fet, pot passar que quan avisis que vols deixar una feina, ja tinguis el contracte signat amb la nova empresa per començar al cap d’uns dies, d’un mes, o fins i tot alguns mesos. Per tant, no és estrany signar el contracte amb la nova empresa abans de donar el preavís a l’empresa actual.

Com a tot arreu, si algú vol deixar una feina, hi ha un temps de preavís que va en funció de l’antiguitat del treballador. Si el termini de preavís no es respecta la diferencia es resta de la liquidació. Aquest període de preavís pot ser força superior als que estem acostumats (des de varies setmanes a més d’un mes) i varia en funció de l’antiguitat del treballador.

Per altra banda, si et vols aventurar avisant que vols deixar l’empresa sense tenir una altra feina, pots donar el preavís i tenir dret a un dia setmanal per fer entrevistes i buscar feina. El període màxim que pots treballar en aquestes condicions varia en funció de l’antiguitat. Si quan s’acaba el període de preavís no has trobat feina, l’empresa actual no té per que mantenir-te el contracte i podries trobar-te sense feina. En aquest cas no sabem amb tota seguretat si s’han de justificar les absències per entrevista de feina amb algun segell de l’empresa que t’ha entrevistat, ni si totes les empreses de tots els sectors estan obligades a acceptar aquest procediment. Informa’t bé de les condicions si vols canviar de feina d’aquesta manera. En qualsevol cas, sabent que el ritme és molt lent i que és molt aventurat notificar que te’n vas sense feina segura, és un sistema no gaire aconsellable.

Com és habitual, sempre cal notificar la renuncia per escrit fent constar la data de presentació de la carta i la data de final de relació laboral. Es recomanable utilitzar un idioma oficial (francès o neerlandès). Per suposat, lliurar dues copies signades, una per ells i una altra pel treballador. La copia del treballador haurà d’estar signada o segellada per recursos humans o representant de l’empresa.

No t’aventuris a acords verbals. Aquí també hi ha empreses que si no presentes res per escrit, et poden sorprendre al teu últim dia restant-te el temps de preavís de la liquidació al·legant que no vas avisar (cosa que és mentida però al ser verbal mai ho podràs demostrar).

Declaració d’impostos

Hauràs de fer la declaració d’hisenda tal i com es fa en territori espanyol. També és possible fer-la on-line, o a través d’un gestor.

Com a particularitat cal dir que la data límit és diferent si la declaració es presenta a través d’un gestor en la teva representació. Això és així per que els gestors tenen molta feina en el moment de fer les declaracions personals ja que les dates coincideixen amb les dates de presentació d’altres impostos de societats. Per aquest motiu se’ls hi dona un marge addicional per presentar les declaracions personals.

S’ha de declarar tot el patrimoni que es té a Bèlgica i fora de Bèlgica. No es paguen impostos per allò que ja s’han pagat al país d’origen, però sí has de declarar les teves propietats al teu país d’origen. Així mateix també pots notificar que tens hipoteca, sempre és millor declarar pis i hipoteca que pis sense hipoteca.

Tant Bèlgica com España son països amb acords fiscals i entre governs es poden intercanviar informació fiscal.

Cerca de pis de lloguer

A Bèlgica no hi ha hagut bombolla immobiliària. Això vol dir que la oferta i la demana estan més equilibrades, i on més es nota és que hi ha menys pisos buits.

Quan cerquis un pis de lloguer, és normal que el propietari o l’actual inquilí agrupi visites en un mateix moment. No et sorprenguis si comparteixes visita amb altres persones que podrien estar interessades en el pis. Per cada pis de lloguer que visitis poden haver-hi varies persones que donin la seva resposta afirmativa, i encara que sigui només per estadística, també és possible que el propietari es decanti per una altra persona i et digui que no te’l lloga.

Es comenta “popularment” que la mitjana de visites per aconseguir un pis de lloguer és de 9 visites. Evidentment és una mitjana, dependrà del barri, del poder adquisitiu, de l’import del lloguer... però sí que és veritat que no acostuma a sortir a la primera.

Per tant, cal prendre’s el procés de cerca d’un lloguer de pis com una cerca de feina. Si heu confirmat l’ interès per un pis, i el propietari encara no ha confirmat que el lloguer és per vosaltres, no pareu la cerca ni les visites que tingueu pendents. Fins que no tingueu el vist i plau definitiu, encara que sigui verbal, és recomanable seguir amb la cerca.

L’import del dipòsit de garantia és de dos mesos i per llei no pot ser superior. Aquest dipòsit es posa en un compte bloquejat de titularitat compartida entre el propietari i el llogater. Els interessos que generin aquests diners són pel llogater.

Habitualment en la mateixa oferta de lloguer es posa l’import de la quota mensual més les càrregues de comunitat, que a efectes pràctics cal sumar els dos imports per que serà el que haurem de pagar cada mes al propietari.

Pot ser que alguns pisos incloguin l’aigua, el gas i/o la llum, i alguns no. Cal parlar-ho amb el propietari. Si no és així, aquests contractes aniran al nom del llogater.

En el moment en que s’avisa que es vol deixar el pis, s’està obligat a disposar d’un nombre d’hores a la setmana per rebre visites de possibles futurs llogaters. Durant aquestes visites el pis haurà d’estar en un estat visible i en bones condicions (també per contracte). Caldrà indicar quins són els mobles vostres que us emportareu i quins són els que es quedaran al pis. Si no teniu intenció d’emportar-vos els vostres mobles, es pot negociar un preu de venda amb els propers llogaters o el propietari, però no tenen cap obligació de comprar-los i vosaltres tampoc teniu obligació de deixar-los. Si no us els volen comprar (que seria el més pràctic per vosaltres) i no els necessiteu per un altre pis, els podreu vendre en grups de Facebook o en botigues de segona ma. Hi ha força moviment a Brussel·les i força gent que compra i ven mobles per que arriba o marxa.

El contracte estàndard

El contracte estàndard de lloguer és de 9 anys de durada dividit en tres triennis. En cada període de tres anys el preu s’ha de mantenir o la pujada està regulada a l’IPC.

El més important però, són els períodes de preavís i les penalitzacions en cas de voler deixar el pis.

L’antelació mínima d’avís sempre és de tres mesos, i el nombre de mesos de penalització varia en funció dels mesos transcorreguts el dia de la sortida. Els mesos de preavís no es descompten dels mesos de la penalització. Si el preavís és de quatre mesos i la penalització de tres, s’hauran de pagar els tres mesos addicionals igualment.

Si la data de sortida és durant el primer any, s’hauran de pagar tres mesos més de penalització. Si la data de sortida és durant el segon any, s’hauran de pagar dos mesos addicionals de penalització. Si la data de sortida és durant el tercer any, la penalització serà d’un mes. Un cop transcorregut el tercer any ja no hi ha penalització.

Hi ha una manera d’evitar la penalització. Alguns propietaris accepten la possibilitat de que el mateix llogater en busqui un altre que segueixi el contracte. Si es troba una altra persona que continua el lloguer del pis amb les mateixes condicions no hi ha cap mena de penalització a la sortida. Remarcar que encara que trobeu alguna persona que pugui continuar el lloguer, la última paraula sempre la te el propietari, i haureu de pagar la penalització si no accepta el llogater que proposeu. Aquesta possibilitat s’acostuma a fer constar en el contracte.

Contractes anuals

Hi ha alguns propietaris que estan disposats a fer contractes anuals renovables automàticament any a any. Aquests contractes tenen l’avantatge de tenir més flexibilitat per si es vol marxar, però cal tenir en compte que el preavís és el mateix que el contracte estàndard (tres mesos) i en cas de marxar abans, s’ha de pagar l’any complert. Per tant si es vol deixar el pis un mes abans d’acabar el contracte, només es pagaria un mes, però si es vol marxar als sis mesos, s’hauria de pagar sis mesos de penalització.

No sempre qui lloga el pis en contractes anuals permet la cerca d’un altre llogater per compensar la penalització.

També hi ha propietaris que no permeten (o millor dit no volen) que et donis d’alta a la maison comunale si tens un contracte d’aquestes característiques, cosa que és de dubtosa legalitat.

Padró o registre municipal

El procés d’inscripció a l’ajuntament o maison comunale és diferent al que estem acostumats. Quan arribes per primera vegada et demanaran un contracte de lloguer i probablement un contracte de feina.

Però el procés continua amb la visita de la policia a casa. Abans de que arribi la visita, has de posar el teu nom a la bústia i al intèrfon de casa. Per raons de seguretat, es recomana només posar la inicial i el cognom de les persones que estan vivint allà. La policia fa força atenció a aquest detall, per tant és una de les primeres coses a fer un cop es torna de la maison comunale.

També és recomanable tenir la brossa ben classificada amb les bosses corresponents. Si no es te, és motiu de multa.

Un cop la policia ha donat l’ok a la inscripció, comprovant que vius on dius que vius i no es tracta de cap registre en una casa o adreça irregular, passats uns dies rebràs una trucada o correu electrònic indicant-te que ja pots passar per la maison comunale a recollir l’imprès o targeta de residència.

El tràmit no és gratuït, i en el moment de fer-lo es pot demanar que es tramiti una targeta amb chip electrònic (que també te un cost addicional) molt semblant al DNI Español. Tot i que s’ha de pagar a part, és recomanable demanar-lo, ja que és de molta utilitat per fer la declaració i tràmits online, i és molt més pràctic que anar amb una carta de mida A4 per identificar-se com a resident.

La durada del tràmit depèn de la maison comunale. N’hi ha que en poques setmanes acaben tot el procés, i n’hi ha d’altres que poden trigar fins a sis mesos. Depèn de la densitat de la població i del volum de feina que tinguin.

Enllaços d’interès

Per cercar pis: www.immoweb.be

Hi ha forces ofertes de feina per Brussel·les a www.monster.com

Per cercar la web de la teva comuna, busca al Google maison comunale <nom comuna>, per exemple “maison communale bruxelles” o “maison communale woluwe saint lambert”

Per cercar la web de l’escola d’idiomes del municipi, el millor és preguntar a la mateixa comuna, acostumen a tenir informació al respecte.

Informació sobre com registrar-te com a resident a Bèlgica i alguns consells addicionals: http://www.exteriores.gob.es/Consulados/BRUSELAS/es/ServiciosConsulares/Paginas/Tr%C3%A1mites-y-servicios-consulares-en-Bruselas.aspx

Més informació: http://moncat.gencat.cat/ca/belgica/informacio-sobre-tramits